{"id":111960,"date":"2020-06-17T16:48:37","date_gmt":"2020-06-17T14:48:37","guid":{"rendered":"https:\/\/concentrol.com\/silicone-surfactants-for-low-content-of-aldehyde-and-aromatic-emissions-pu-foam\/"},"modified":"2023-11-08T19:32:08","modified_gmt":"2023-11-08T17:32:08","slug":"surfactants-de-silicona-per-a-escuma-de-pu-de-baix-contingut-en-emissions-aromatiques-i-aldehid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/hosting175685eu-cp704.wordpresstemporal.com\/ca\/surfactants-de-silicona-per-a-escuma-de-pu-de-baix-contingut-en-emissions-aromatiques-i-aldehid\/","title":{"rendered":"Surfactants de silicona per a escuma de PU de baix contingut en emissions arom\u00e0tiques i aldehid"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Els poliuretans van ser inventats en 1937 per Otto Bayer i els seus companys de treball. Les escumes de PU flexibles es van desenvolupar i es van comen\u00e7ar a usar en seients d’autom\u00f2bil a principis dels 50. En els 90, es van desenvolupar les primeres escumes de baixes emissions i, a causa del control de les emanacions, es van estendre als materials utilitzats sota la superf\u00edcie, com els coixins de seients. Es va demanar als prove\u00efdors de mat\u00e8ries primeres que investiguessin les fonts de les emanacions i treballessin amb els OEM per a reduir la seva quantitat total. En aquest moment, els surfactants de silicona exercien un paper clau en les baixes emissions. En 2018 es va publicar una descripci\u00f3 general de les emissions i els m\u00e8todes anal\u00edtics utilitzats per a analitzar les emissions d’escuma de PU, per\u00f2 es va centrar principalment en emissions segons m\u00e8todes ben establerts com VDA 278, que \u00e9s un dels m\u00e8todes est\u00e0ndard europeus. Ja que altres mercats, com la zona econ\u00f2mica d’\u00c0sia-Pac\u00edfic, poden tenir diferents requisits i est\u00e0ndards de qualitat quant a emissions, resumim en aquest document els principals components vol\u00e0tils que actualment es controlen en aquesta regi\u00f3 i com s’analitzen. Tamb\u00e9 discutim dades anal\u00edtiques sobre la contribuci\u00f3 dels surfactants de silicona a les emissions i com poden millorar-se per a complir amb els requisits del client.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. Introducci\u00f3<\/b><\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    Els fabricants d’equips originals l\u00edders del mercat d’automoci\u00f3 busquen reduir les emissions dels seus components de pl\u00e0stic, seguint la tend\u00e8ncia de clients a tot el m\u00f3n que busquen condicions ambientals amb menor intensitat d’emissions. Els components org\u00e0nics vol\u00e0tils (COV) baixos s\u00f3n, per tant, un requisit de la ind\u00fastria i diferents m\u00e8todes s’han utilitzat a tot el m\u00f3n per a les proves de materials. Alguns requisits es reconeixen generalment en alguns pa\u00efsos o \u00e0rees econ\u00f2miques, com els m\u00e8todes VDA (Verband der Automobilindustrie) a Europa, mentre que altres m\u00e8todes s\u00f3n espec\u00edfics de cada fabricant d’autom\u00f2bils i tenen algunes difer\u00e8ncies que dificulten l’obtenci\u00f3 de m\u00e8todes estandarditzats i valors comparables.<\/span><\/p>\n

    En la zona econ\u00f2mica d’\u00c0sia-Pac\u00edfic, el control de les emissions de compostos molt vol\u00e0tils, espec\u00edficament un grup d’aldehids i subst\u00e0ncies arom\u00e0tiques, a m\u00e9s del control de l’olor en els components pl\u00e0stics ha tingut una gran import\u00e0ncia en els \u00faltims anys.<\/span><\/p>\n

    La principal preocupaci\u00f3 \u00e9s una llista de subst\u00e0ncies molt vol\u00e0tils, estant les m\u00e9s analitzades resumides en la taula 1.<\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Substance<\/b><\/td>\nformula<\/b><\/td>\nStructure<\/b><\/td>\nCAS No<\/b><\/td>\nMw (g\/mol)<\/b><\/td>\nBoiling point (\u00baC)<\/b><\/td>\nToxicity (*)<\/b><\/td>\n<\/tr>\n
    Benz\u00e8<\/span><\/td>\nC<\/span>6<\/span>H<\/span>6<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n71-43-2<\/span><\/td>\n78.11<\/span><\/td>\n80<\/span><\/td>\n3.3 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Tolu\u00e8<\/span><\/td>\nC<\/span>7<\/span>H<\/span>8<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n108-88-3<\/span><\/td>\n92.14<\/span><\/td>\n111<\/span><\/td>\n7.53 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Etilbenz\u00e8<\/span><\/td>\nC<\/span>8<\/span>H<\/span>10<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n100-414<\/span><\/td>\n106.17<\/span><\/td>\n136<\/span><\/td>\n5.46 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Xil\u00e8<\/span><\/td>\nC<\/span>8<\/span>H<\/span>10<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n1330-20-7<\/span><\/td>\n106.17<\/span><\/td>\n137-140<\/span><\/td>\n4.3 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Estir\u00e8<\/span><\/td>\nC<\/span>8<\/span>H<\/span>8<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n100-42-5<\/span><\/td>\n104.15<\/span><\/td>\n145<\/span><\/td>\n4.94 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Formaldehid<\/span><\/td>\nCH<\/span>2<\/span>O<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n50-00-0<\/span><\/td>\n30.03<\/span><\/td>\n97(37% solution)<\/span><\/p>\n

    19.5 (pure)<\/span><\/td>\n

    		0.5 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Acetaldehid<\/span><\/td>\nC<\/span>2<\/span>H<\/span>4<\/span>O<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n75-07-0<\/span><\/td>\n44.05<\/span><\/td>\n65-82<\/span><\/td>\n1.93 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Acroleina<\/span><\/td>\nC<\/span>3<\/span>H<\/span>4<\/span>O<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n107-02-8<\/span><\/td>\n56.06<\/span><\/td>\n53<\/span><\/td>\n0.046 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    Propionaldehid<\/span><\/td>\nC<\/span>3<\/span>H<\/span>6<\/span>O<\/span><\/td>\n\"\"<\/td>\n123-38-6<\/span><\/td>\n58.08<\/span><\/td>\n48<\/span><\/td>\n1.4 g\/kg<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

     <\/p>\n

    Taula 1: Propietats de les subst\u00e0ncies vol\u00e0tils (considerades com COV) analitzades en la zona econ\u00f2mica d’\u00c0sia-Pac\u00edfic. (*) DL50 per via oral en rates.<\/span><\/i><\/p>\n

    La llista de subst\u00e0ncies vol\u00e0tils inclou una varietat d’estructures arom\u00e0tiques, tres aldehids i acroleina. Es caracteritzen per un baix punt d’ebullici\u00f3 (per sota de 150 \u00b0C), i respecte a la seva toxicitat (segons les dades de LD50 (dosi letal per a matar al 50% de la poblaci\u00f3 de prova)) els valors s\u00f3n bastant variables, des de subst\u00e0ncies perilloses com la acroleina i formaldehid a subst\u00e0ncies amb menys toxicitat com el tolu\u00e8.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    Algunes de les subst\u00e0ncies anteriors tamb\u00e9 causen olor. Aquesta \u00e9s una queixa general dels consumidors quan entren en contacte pr\u00f2xim amb productes que contenen peces de pl\u00e0stic, especialment quan s’han fabricat recentment. L’olor \u00e9s un sentit molt sensible i es considera extremadament dif\u00edcil determinar quantitativament les olors a trav\u00e9s d’equip d’an\u00e0lisi. Molts productes qu\u00edmics tenen olor i, generalment, es considera que els components de l’olor s\u00f3n subst\u00e0ncies amb un pes molecular d’uns 20 a 400 g\/mol.<\/span><\/p>\n

    Com a exemple, els seg\u00fcents productes qu\u00edmics analitzats com a subst\u00e0ncies d’olor sota les especificacions d’alguns m\u00e8todes (segons Hyundai-Kia MS 300-55):<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n